Mala experiència en el ferri, m'escapo en avió!

42a. ETAPA: 16 de juny, Å -  Fiskebol, 165km.

Després d’un merescut semidescans, arriba l’hora de tornar a agafar el cavall. La jornada l’inicio a la punta més occidental de les illes Lofoten, i travessant illes i fiords en direcció nord-oest,  arribaré a l’embarcador de Fiskebol. Durant els primers kilòmetres ja comprovo que el temps està canviant. Hi ha vent moderat de cara, que em dificulta la progressió. Per sort, el paisatge és fantàstic, i el sol llueix gairebé tota la jornada. Durant el dia em creuo algún altre ciclista que finalment, cansat de pedalar contra el vent, acaba arrossegant la bicicleta a peu per poder fer alguna pujada. Jo, cansat però content, acabo arribant a l’embarcador. A només 50 m. hi  trobo un lloc tranquil i amb bones vistes on paro la tenda.

 

Paisatge de postal a 50m. del mar

En aquesta zona hi ha moltes platges d'aigua turquesa i de sorra blanca i fina, amb la diferència que hi ha coníferes enlloc de palmeres, i que hi fa un fred de l'hòstia!

 

Aquest és el port de Svolvaer, el poble més gran de les Lofoten.

 

Una petita església blanca de fusta al mig del fiord posa la nota humana en aquest entorn tan salvatge.

Llum de les 12 de la nit, des de la tenda, arran de mar.

 43a. ETAPA: 17 de juny, Fiskebol – Andenens, 156km.

Igual que el dia anterior, avui segueix bufant el vent, però a més els núvols fan acte de presència, i s’han apropiat del cel. Sembla que avui no veuré el Sol. Ja tindré sort si no em mullo… El temps i el kilòmetres van passant; els petits pobles de pescadors van desapareixent, i el paisatge es va tornant més desolat, més cru, menys acollidor. El fred i la humitat van guanyant terreny, i tot i la roba d'abric que porto, estar gaire estona parat em fa venir calfreds. Hi ha estones en què el vent em recorda la tramuntana empordanesa, però amb temperaturas molt baixes.  Finalment arribo a Andenes, on l’endemà tinc previst agafar un ferri. Per continuar la ruta.

Abans que els núvols s'imposin passo per aquest pont, un dels molts que hi ha per travessar els fiords.

 

Mala mar, tramuntana forta i aquest cel que pesa i no deixa que el sol escalfi.

Avui el paisatge canvia,  a mesura que m'acosto a Andenes. Els arbres van desapareixent, i apareixen moltes zones planes i humides com aquesta.

 44a. ETAPA: 18 de juny, Andenes

Avui he parat la tenda al costat del ferri per a què no se m’escapi, ja que surt a primera hora del matí. Ha estat una nit mogudeta, el vent no ha parat de bufar. Un cop ja dalt del ferri, i just sortir de la bucana del port, el ferri es comença a moure com si estigués en una muntanya russa: amunt i avall, dreta i esquerra. Comencen a haver-hi les primeres persones que tenen vomitera. Resisteixo, però finalment jo també acabo treient tot l’esmorzar; pensar que aquest malson durarà dues hores més em fa venir vertígen! Mitja hora després d’haver sortit, el capità anuncia que, per mala mar, el ferri ha de girar cua i tornar a port. Mitja hora més per intentar tornar a entrar al port, sense poder-ho aconseguir. A la fi, entrem al port, i la calma torna. S’anul·len tots els ferris que surten d’Andenes avui.

Una de les poques coses curioses a Andenes és aquest gran far, al punt més septentrional de la costa.

No sé què fer: no se sap si demà el mar estarà en millors condicions. Vaig a l’oficina d’informació; valoro opcions per sortir d’aquest cul de món. Sóc en una punta nord d’una illa. Sortir d'aquí en bici representaria tornar enrere i fer uns 400km. extres, per anar al meu destí. Finalment, i després de molt donar-hi voltes, opto per anar  al petit aeroport d’Andenes. Trio l’opció més rápida: demà diumenge a les 13:00h, surt un avió cap a Tromso. No vull tornar a repetir l’experiència d’ahir, encara tinc tot l’estòmac regirat…

Durant aquest dia d’espera coincideixo amb en John; sabia que ens tornaríem a trobar. Com el temps a fora és horrorós, ens passem la meitat del dia a l’oficina d’informació del poble, tirant de WiFi i de calefacció.

45a. ETAPA: 19 de juny, Andenes – Tromso (avió)

Diumenge segueix fent un temps tapat i ventós. Avui l’única feina que tinc és empaquetar la bici i agafar un avió que m’ha de dur d’Andenes a Tromso. Aquest canvi de plans implica que em salto una jornada de bici que tenia planificada; miraré de recuperar-ho més endavant…

L’aeroport d’Andenes és un petit edifici, on quatre persones ho maneguen tot: facturació, seguretat, suport a pista…Dec caure bé als treballadors, perquè em conviden a un café. O potser és perquè se m’han quedat la càrrega de gas, i ara els sap greu?

La bicicleta, un cop acabat l'empaquetament a la terminal de l'aeroport.

 

L'avió que he agafat, un vol de 25 minuts. emquedo una estona per comprovar que tractin la bici amb cura.

Bé, el cas és que agafo l’avió i arribo a l'aeroport de Tromso cap a les 13:30 h.  Vaig al hostel a passar-hi la nit. És un d’aquests hostels atapeïts, on hi ha gent de totes les edats i nacionalitats, amb una característica comuna: tots parlen un anglès més que correcte.

El hostel de Tromso. Per fora sembla una casa més, però per dins és un laberint d'habitacions i passadissos.