Dinamarca en 4 etapes: molt bona gent!

23a. ETAPA:  28 de maig, Dagebüll  (Alemanya) – Grinsted (Dinamarca), 125km.

Finalment, deixo Alemanya per la porta petita. Vull dir, canviant de país per una carretera secundària on amb prou feines hi trobo un cartell avisant-me del fet. I és que el paisatge avui, tot i canviar de país, no canvia pas gaire. Llevat d’una població força gran, que és Tonder, la resta de poblacions amb prou feines arriben als mil habitants. Principalment es tracta de petits llogarrets dedicats en gran part a la ramaderia i l’agricultura.

Heus aquí la frontera: un rètol indicant el canvi de normativa de trànsit.

Sempre està bé aprofitar els espais públics per descansar, sobretot en parcs com aquest.

Seguint les indicacions que em va donar en Carsten, localitzo un aixopluc (bé, aquí en diuen Shelters) per passar-hi la nit; si et vols estalviar muntar i desmuntar la tenda és una fantástica opció. I si no us convenç, mireu les fotos.

Aquesta és la teca que porto; "Què tocarà avui? Fideus xinesos o puré de patates amb tonyina?"

D'aquests aixoplucs en diuen Shelters, i n'hi ha per tot el país. T'estalvies muntar la tenda, però has de vigilar amb el cap.

24a. ETAPA: 29 de maig, Grinsted – Viborg, 130km.

Com que el dia anterior em va agradar molt l’experiència dels shelters, volia repetir-ho. M’havia fixat en un mapa que n’hi havia un una mica més al nord de Viborg, per on passava la meva ruta, a la vora d’un fiord. O sigui, vaig començar a pedalar amb la idea del shelter.

 

Al costat de la via verda hi havia aquesta bonica cabana, que tenia alguna relació amb l'antiga via de tren que hi havia hagut. Un bon lloc per passar-hi la nit, llàstima no haver-la trobat abans...

Les esglésies, a part de per anar a missa, vaig descobrir que són un bon lloc on carregar la bateria del mòbil, i on omplir l'ampolla d'aigua.

 

Finalment vaig arribar a Viborg, on després de trobar el fiord, vaig preguntar pel shelter a un home gran, que era amb el seu gos i les seves ovelles. Em va respondre que de shelter no n’hi havia, però que podia acampar al jardí de casa seva i també utilitzar el seu bany. 

El jardí i la casa de l'Svend, un lloc tranquil, on hi viu un home savi i humil.

L'Svend i jo, a la seva terrassa, abans de fer el tè del vespre.

Aquest home és l’Svend. Al vespre em va convidar a un tè, i vam parlar molta estona. La seva mirada transpirava saviesa i serenitat. Amb la seva avançada edat, i només amb la companyía de la seva Border Collie, la Nelly,  i les seves set ovelles, viu en una petita casa de fusta al costat d’un gran fiord. Quan era jove va viure a Groenlàndia durant anys, construint edificis per a estacions científiques. Però el seu ofici de tota la vida ha estat la construcció de vaixells de fusta.

Les ovelles de l'Svend, amb el fiord al fons.

Em va ensenyar el seu taller on, tot i les seves mans ja malmeses pels anys, encara repara i construeix barques i petits iots de vela. Un dels iots és el seu. Em va comentar que proximament té previst  avarar-lo al fiord per anar cap a Noruega, on ja hi ha estat en moltes altres ocasions pescant. Bé, ja veieu que la vida de l’Svend no és una vida gaire comú.

El taller on repara i encara construeix vaixells. El de la foto és el seu; li està fent el manteniment.

25ª. ETAPA:  30 de maig, Viborg – Frederikshavn, 155 km.

Tota la nit ha estat plovent. He carregat la tenda totalment xopa damunt les alforges per intentar assecar-la, però ha estat inútil, ja que durant tot el matí no ha parat de ploure. Avui ha estat un dia realment dolent. A més, he punxat dos cops, i això m’ha fet perdre força temps. 

Tot el matí plovent, i jo havent de reparar dues punxades...Realment, avui no és el meu dia...

A la tarda finalment  surt el Sol! I passo per Aalborg, una de les ciutats més grans del nord de Dinamarca.

 

Unes típiques cases daneses, on les finestres i les portes acostumen a ser blanques per contrastar amb el color de les parets.

Sort que finalment a la tarda el Sòl ha tornat  a lluir, i l’Svend (sí, es diuen igual tots dos!), amb qui he contactat a través de WarmShowers, m’ha acollit a casa seva com si fos un fill seu. Aquí, amb la dificultat de l’idioma, m’és difícil molts cops saber mostrar la gratitud a tota la gent que m’ajuda. L’Svend n’és un d’ells.

 

26ª. ETAPA: 31 de maig, jornada de descans a Frederikshavn.

Per logística, no puc agafar el ferri fins demà al matí.  O sigui, que aprofito la jornada per fer el manteniment de la bicicleta, i voltar una mica per aquesta ciutat marítima.

Amb l'Svend, al balcó de casa seva.

Reparant la bicicleta al taller de l'Svend: això sí que és tenir sort!

  

L’Svend també és un aficionat als viatges en bicicleta. Tot i això, comparem criteris i estris que cadascú porta a les alforges. La veritat és que ell va molt més carregat, per això fa tirades més curtes. Evidenment, el pes és un condicionant.

Com que li explico que únicament hauré estat 4 dies a Dinamarca, l’Svend decideix regalar-me un llibre sobre Dinamarca que jo, tot i el pes, accepto encantat.

A Dinamarca tenen platges de sorra blanca i fina, com aquesta. No hi havia ningú, però l'aigua no era pas freda; vaig estar apunt de ficar-m'hi...