Objectiu assolit!!! Ja he arribat al Cap Nord!!! Darreres etapes

 

 

46a. ETAPA: 20 de juny, Trømso – Olderdalen, 80km.

S’aixeca el dia plujós. Valoro la possibilitat de visitar una mica la ciutat de Trømso durant el matí, però finalment, i després de comprar quatre coses, em decanto per marxar ja amb la bici, un cop vista la catedral de la ciutat. Durant el matí la pluja m’agafa de ple, i m’he de refugiar en un lavabo públic per poder parar  a descansar i menjar una mica; i és que té calefacció i està molt net: no es pot demanar més… A la tarda, el dia va millorant, i puc plantar la tenda en un lloc tranquil i agradable. 

Moderna catedral de Tromso. Per pluja i mandra no vaig visitar gaire res més de la ciutat.

Darrera aquest paller s'hi entreveu una bonica vall glacial amb la seva típica forma de U.

Segons aquesta enganxina algú se'm va avançar ambla idea del viatge. El dubte és en quin sentit ho van fer, ja que la gran majoria de gent ho fa de nord a sud.

        

47ª. ETAPA: 21 de juny, Olderdalen – Alteidet, 132 km.

Dia sense gaires complicacions a destacar. Ha estat un dels pocs dies on no he tingut cap imprevist, i on el temps, a part de caure quatre gotes, m’ha respectat. Però al vespre, i aprofitant la pujada de temperatures, un núvol de mosquits em venen a fer una visita mentre faig el sopar; em deixen fet un colador, i amb mig litre menys de sang.

Vistes sobre un dels molts fiords. Estic buscant lloc on acampar. Aquest no em convenç: massa inclinat, però la vista és bonica.

Quan veig cases en mig del no-res com aquesta, envoltades de natura i únicament una pista per arribar-hi sempre penso. "i de què deuen viure aquesta gent?".

Les muntanyes del fons formen part d'una serralada que amb prou feines passa dels 1000m. d'alçada, però molts alpinistes hi veuen possibilitats d'obrir vies. Segur que encara queda algun cim verge...

48ª ETAPA: 22 de juny, Alteidet – Aissaroaivi, 156km.

Avui arribo a Alta, sota la pluja; alta és la darrera ciutat gran abans d’arribar a Cap Nord. Com que no trobo un càmping que m’agradi, decideixo continuar i passar de llarg d’Alta. A més, un turista m’assegura que en 20 kilòmetres me’n trobaré un. No te’n pots refiar mai d’un turista, ja que acabo tornant a fer acampada lliure, quan ja porto 60km. més dels previstos, i en mig del no-res. L’espai on acampo és una mena d’altiplà d’uns 100km. de llarg,  on gairebé no hi ha res a part de la carretera i alguna casa de pastors samis.

Curiosa església d'Alta; em van dir que representava una aurora boreal. Tot i ser la capital de Finnmark, alta no em va agradar gens.

Paisatge immens, on durant 110km. no hi ha pràcticament res; només tundra, petits bedollars i zones humides.

Per un moment sembla que el dia vulgui arreglar-se. Resulta ser un miratge.

Enèssim dia d'acampada lliure; avui ha estat ben bé per força. Impossible trobar un càmping...

49ª. ETAPA:23 de juny, Aissaroaivi – Honningsvag, 140km.

És curiós, però durant tot el dia em trobo que plou, fa vent o està tapat, i de nit surt el Sol! Tan tés així que, aquesta matinada, avorrit de que el sol no em deixi dormir, decideixo esmorzar  a les 03:00A.M.; curiosament a les 7h torno a esmorzar,  i a les 11h altre cop.  No sé si m’obre més la gana: que hi hagi llum tota la nit o cremar tantes calories. Avui segueixo fent kilòmetres, buscant un trist càmping. Em diuen que fins a Honningsvag, que és a 90 km., no en trobaré cap.

Amb la idea que podré dutxar-me després de quatre dies vaig fent kilòmetres. Travesso el mar, passant per un túnel que s’enfonsa uns 200 metres sota el seu nivell. “Només” té 7,5km.  De longitud, però se’m fan molt llargs,  freds i foscos.

Finalment arribo a Honningsvag, on un ciclista francès anomenat  Michel em recomana un alberg, on decideixo passar la nit; a només 30 kilòmetres del Cap Nord!!!

Amb en Hans, un paio que s'ho ha sabut muntar molt bé, i és que viatjants en bicicleta n'hi ha tants tipus i estils com ciclistes.

Mirant aquests paisatges  de vegades em dóna la sensació que a l'interior de Noruega hi ha més superfície d'aigua que de terra.

Les cases d'aquesta zona tenen el WC a fora. És la caseta de l'esquerra de la imatge.

50ª. ETAPA: 24 I 25 DE JUNY, dia de cim!, 30km. bici + 20km. a peu.

Aquests dos dies els he posat junts, perquè gairebé els vaig empalmar. Ho he titulat dia de cim perquè les sensacions i emocions van ser molt intenses. Serien semblants a quan en alpinisme arriba el dia que toca intentar fer cim; moltes coses se’t remouen per dins: recordes la idea inicial del projecte, com a poc a poc va anar agafant forma. Després també vas rec ordant moments d’aquest llarg viatge que t’ha portat fins aquí, i que ara només ets a unes hores de culminar-lo.

Doncs bé, tornant als fets, a l’alberg hi conec en Michel, un paio de Lió, que ahir va arribar a Cap Nord en bicicleta. Em comenta que va tenir molt vent i fred (de fet té una ferida a la punta del nas conseqüència del fred), i que va caure de la bici diverses vegades. Tota l’estona em diu:”He tenido miedo de verdad, por primera vez”. Just abans d’atacar cim, comentaris com aquests posen llenya al foc, i fan que tinguis dubtes. La meteo marca vent i molta pluja. Amb aquest pronòstic decideixo inicialment esperar un dia, a veure si hi ha millora en el temps. 

Curiosament, durant el matí, el temps que observo no quadra amb aquest pronòstic, i sembla que tendeix a fer bonança. Això d’estar parat sense fer res em costa, els dimonis se’m mengen. Finalment, decideixo  intentar-ho. En alpinisme hi ha una dita que diu: ”per sobre de la força hi ha la técnica, però per sobre de la técnica hi ha l’estratègia”.  Seguint aquesta dita, planifico molt bé l’estratègia, ja que vull fer el Cap Nord turístic o oficial, i el Cap Nord real, i quedar-m’hi a passar la nit.

Començo a pedalar molt tard, cap al migdia. La pujada al Cap Nord turístic és de només 30km., però no hi ha res pla; tot són rampes de pujada o de baixada mantingudes al 9%. Finalment, i després d’esbufegar durant hora i mitja, arribo a cim!

Finalment opto per tirar amunt, malgrat la previsió. I és que alguna cosa em diu que avui és el dia.

Pujant els primers km on deixo les últimes cases. L'aigua sembla un mirall, no hi ha gota de vent.

El Cap Nord turístic, situat dalt d'un penyasegat de 300m, sempre ple de gent.

Foto de cim, amb l'estelada i el meu petit país sempre present.

És curiós la diferència de sentiments que se’m produeixen a mi, després d’un viatge tan llarg i amb tant esforç, amb els del turista que baixa de l’autocar i només ha de caminar 100 metres per assolir el mateix punt. Ho veig en les cares de la gent; per a ells és un punt més d’un viatge programat.

Mentre busco algú que em faci les fotos de rigor se m’acosta l’Anja, una noia noruega que és guía turística. S’interessa pel meu viatge, i parlem una estona de Catalunya, de Noruega i de les nostres vides. L’escullo com a fotògrafa oficial de cim. Però ella ha de tornar amb els seus clients i ens acomiadem.

L'Anja, la meva fotògrafa oficial a Cap Nord; el barret que porta és per a que els turistes la reconeguin com a guia.

 

Foto de cim amb la meva companya de viatge (Em refereixo a la bicicleta, no a la noia japonesa que es veu darrera...) Realment calen poques coses per viatjar...

Amb el dit assenyalo l'autèntic Cap Nord. a la tarda aniré cap allà, a passar-hi la nit.

Com segueix fent un dia fantàstic i assoleiat decideixo seguir amb la meva estrategia. Demano als treballadors del complex turístic si puc deixar la bicicleta i altres coses durant una nit allà guardada. Em diuen que sí, que tenen una sala on guardar les coses sense problema. Agafo el mínim i imprescindible per passar la nit allà, i començo a caminar en direcció a l’autèntic Cap Nord.

Ja començant a caminar cap a l'autèntic Cap Nord. A falta de motxilla, tiro d'alforges.

M’equivoco en l’itinerari, i anant camp a través, i després de 3 hores,  arribo a una platgeta de gespa, a només 1,5km. de l’objectiu.  Just en aquell moment arrenca la pluja. Són les 18h, planto la tenda ràpidament. Plou amb intensitat, i les ràfegues de vent mouen la tenda com si fos una joguina. Intento dormir, però és impossible. Sembla que el pronòstic del temps s’està complint, tot i que  més tard del previst. La meva única esperança és que tard o d’hora el cel es cansi de ploure. Cap a la 1:30h de la matinada sembla que la pluja afluixa; el vent no. És ara o mai! Esmorzo un amica, recullo les coses i la tenda, tota xopa, i arrenco a fer l’últim tram que em falta per arribar al Cap Nord autèntic. Després d’arribar-hi en la soledat més absoluta a les 3 de la matinada, començo el retorn cap a l’altre Cap Nord. He d’esperar que obrin el centre, a les 7 del matí, envoltat per un temps gèlid, ventós, i emboirat, però he de recuperar la bici i la resta de coses.

La fita de la dreta marca l'autèntic Cap Nord, anomenat Knivskjellodden. al fons a l'esquerra hi ha el Cap Nord turístic.

L'autèntic Cap Nord! Ho he aconseguit!!

Finalment, després de tant de temps de perseguir un somni, aquest somni s’ha fet realitat. D’ara endavant esborraré la paraula impossible  del meu vocabulari