Amsterdam: 5 dies de pausa i retrobament

Hola! Sóc la Sandra. Excepcionalment, aquesta entrada l’escric jo, per la part que em toca, mentre l’Oriol ja està de nou pedalant. Tranquils, que d’aquí poc seguirà ell, explicant-vos el seu viatge.

El divendres dia 20 ens vam retrobar amb l’Oriol a Amsterdam, on hem estat fins al matí del dia 25. Jo hi he anat en avió, ell en bici.

Aquesta estada ens ha servit  d’una per banda retrobar-nos i no fer tan feixuga la distància durant 2 mesos, com també per fer una mica d’intendència i suport logístic, i que jo li portés algún material que li calia: un sac més gruixut, el maletí d’eines per fer manteniment a la bici, alguna  peça de recanvi que m’ha passat en Pep d'ACop de Pedal,  la segona tanda de fruits secs de 5gr.o més, i altres coses que necessitava per seguir el seu camí fins a Cap Nord. Maletes a tope de pes! També vaig dur el portátil, i com teníem wifi a la casa, l’Oriol ha pogut passar força estones buscant informació i preparant la segona part de la seva ruta.

Els preparatius del viatge continuen; teníem un bon camp base, amb precioses tulipes incloses!

El pati de la casa era perfecte per fer el manteniment de la bici.

Una altra cosa que ha fet l’Oriol aquests dies és ….menjar! No parava de pensar en menjar! Acabat un àpat ja estava pensant en el proper, o en què podia menjar…hahaha! Suposo que la matxacada que li ha fet al cos aquests 20 primers dies es deu notar, i havia d’agafar reserves…Però ell es troba bé. Ho sento, d'això no hi fotos: haureu de refiar-vos de la meva paraula...

No us faré un cronograma dels 5 dies, no em vull fer pesada, però us faig un petit resum.

Allotjament: a casa la Jantine, a Koog aan de zaan. A través d'Airbnb.

Ens hem allotjat a casa la Jantine, una encantadora holandesa, i que et facilita molt l'estada, com encantadora és casa seva…! La típica casa holandesa, decorada amb molt de gust i molt acollidora. L’hem trobat a través d’AirBnB, un sistema que vam començar a utilizar l’any passat, a Freiburg, i realment està molt bé, tot i que també et pots endur sorpreses ( a París va ser un pel justet...) La veritat és que aquesta vegada hem estat com a casa! La casa no era a Amsterdam mateix; el lloc es diu Koog aan de Zaan, un barri molt tranquil i bonic, amb les típiques casetes, amb moltes plantes i flors (que a mi m'encanten), amb 2 supermercats a prop, i a 5 minuts escasos de l'estació a peu, i en 15 minuts de tren et plantes a Amsterdam.   

L'entrada, amb el molt típic terra blanc i negre, i l'escala força empinada, que has de pujar de canto.

La sala-cuina-menjador, amb un fantàstic terra de fusta, i molt agradable.

La Jantine és una artista del teixit. Fa uns puffs o coixins fantàstics! En aquest enllaç en podeu vure una mostra.: http://nl.dawanda.com/shop/jantine-hos

El resum dels 5 dies.

El pitjor ha estat el temps:  gairebé ha estat núvol contínuament, llevat d’algunes ullades de sol, però ens ha plogut dia sí, dia també…Dimarts semblava que s’arreglava la cosa, amb una mica de sol, però feia un vent fred que feia dubtar de ser a la primavera. Per sort, com a la casa s'hi estava molt bé i teníem coses per fer, no ens ha amoinat gaire que a fora fes mal temps...

Amsterdam és una ciutat bonica i interessant, però  l’hem trobat molt estressant: molta gent, molts turistes, molta gent…moltes bicis, molts tramvies, moltes barques, barquetes, barcasses, cotxes, moltes bicis,molta gent….la veritat és que si vas a peu et ratlles una mica, et sents com l’últim mico, i has d'anar amb 6 ulls, i agraeixes trobar un carrer tranquil per on poder caminar sense sentir que et pot atropellar qualsevol  artilugi, però són escassos. 

Ens vam afegir a una manifestació antitrangènics, perquè hi estem d'acord, i també per poder avançar ràpid...

Cruïlla de canals: un caos, no sabem com s'aclareixen...

Pàrking de bicis, aquest és dels petits...n'hi ha de 4 plantes! Tampoc sabem com s'aclareixen per trobar la seva...

El millor per a mi: la Biblioteca Central!

Aquests dies tampoc no hem volgut estresar-nos gaire visitant coses, i hem fet alguna visita, però no ens hi hem matat. Potser cada cop ens cansen més les ciutats; tens la sensació que a tot arreu hi ha el mateix, i que entre el turisme i la globalització totes acabent sent aparadors per treure calers. Si he de triar una cosa que m'ha agradat molt...la Biblioteca Central!!

Després de menjar al restaurant de la planta superior de la Biblioteca Central, aprofitant el wi-fi. Com podeu veure, no va quedar res als plats!

Planta 4a. Secció de música. Mooolts prestatges plens de partitures! de tota mena! I un piano amb auriculars per tocar qui vulgui. a l'entrada hi havia un altre piano sense auriculars, i qui volia arribava i hi tocava...per flipar!

Totes les partitures que vulguis!

Secció infantil: genial!

Vam anar a la bilbio perquè el Luís, el noi manxec que treballava a l'alberg on va dormir la nit primera l'Oriol, ens va recomanar d'anar-hi per la vista, i perquè a la planta de dalt hi havia un restaurant: vam menjar superbé! De la vista no vam gaudir gaire, pel temps que feia, però vam descobrir una biblioteca on t'hi quedaries hores....

Una mica de tot.

Bé, aquí us deixo algunes fotos, ja que una imatge val més que mil paraules, d’una mica el que han estat aquests 5 dies. El millor: retrobar-nos i gaudir uns dies junts. El pitjor: tornar-se a acomiadar. Però ja està fet! I ara el que compta és que ell pedala de nou cap el Gran Nord!

Passeig en bici per zona de canals, camps i molins.

A 10 minuts de casa

Típica foto amb el canal de fons

Feliu com una perdiu; impermeable i paraigües, això sí!

Abans d'entrar al museu marítim, un dels millors museus d'Amsterdam. A l'esquerra es veu el vaixell visitable.

Després de visitar el vaixell, que és una rèplica, però molt ben feta.

Segell de salomó, a les dunes, prop de la costa. Les plantes són la meva debilitat...

Al mar! Després de caminar, malgrat la pluja, uns 4 km. des de Overveen (+ 4 de tornada). Al final t'acostumes al mal temps...

 

A la costa, a Bloemendaal aan Zee, amb les distàncies a altres llocs del món.

La vora era plena d'una densa i blanca escuma, que el vent escampava cap a la sorra; suposem que pel temporal...

De lluny: "Mira aquell pi, com destaca dels altres!"; de prop: "Què coi! No és un pi!! És una antena de telefonia camuflada!

Rijks museum. Un detall, una taula del s.XVII, brutalment plena de filigranes fetes amb nàcar. M'hi vaig passar un quart. Només n'he triat aquest detall, però era plena d'insectes fets amb gran detall...

La lletera. Johannes Veermer (1658-1660). Detall màxim, difusió de la llum...un mestre...Llàstima que només hi tinguin 3 quadres d'ell. A sobre no tenien un dels meus preferits: El carreró. Em van dir que l'havien cedit temporalment al museu de Delft; total, que me'l pintés a l'oli! Em vaig comprar un iman de nevera, i una postal...snif...Aquí us la deixo...

 

No us deixeu enganyar: una mica de sol, però un fred que pelava...Però s'agraeix...

Última tarda, al pati de casa. Nerviosos tots dos, ja han passat els 5 dies, s'acosta el comiat...

La bici de nou carregada, tot a punt per continuar

Ja damunt del tren que l'ha de dur de nou a Groningen; aquest tram, el de Groningen a Amsterdam, ja el va fer dijous en bici; per això, per anar a Groningen, hi torna en tren. Molta sort, Oriol!!!!!! Fins aviat!!!