Travessant els Països Baixos, entre canals i molins de vent. (Etapes 15,16, 17, 18 i 19)

15a. ETAPA: 15 de maig, REES (Alemanya) - OMMEN (Països Baixos), 105km.

Acampada lliure al costat d'un llac, on unes fotges s'hi barallaven

Avui he deixat que el dia s’aixequés abans que jo i no he començat a pedalar fins passades les 08:00 A.M. Seguint el track que portava al GPS he començat a pensar en què mai fins ara havia estat als Països Baixos. És curiós que sigui el primer cop que visito aquest país i ho fagi amb la bicicleta, des de casa... 

I, pensant,pensant ..., pensó: “Quan arribi a la frontera m’hi faré una foto”, però com durant aquesta jornada només circulo per carreteres secundàries o camins, he creuat la frontera sense adonar-me’n, fins que he arribat a  un poble on veig com les cases són lleugerament diferents de les alemanyes. Quan he vist el nom del poble m’adono que ja deu fer estona que he canviat de país…i ni me n'he assabentat!

Just abans de creuar la frontera trobo amgat dins del bosc aquesta gran casa-castell

Sort en tinc del quadre de comandaments de la nau, si no navegaria erràtic i sense rumb.

Tot i el vent en contra i un parell de ruixats, el dia passa sense complicacions. Finalment, trobo un camping on poder passa-hi la nit. Als Països Baixos l’acampada lliure està prohibida!

16a. ETAPA: 16 de maig, OMMEN – GRONINGEN, 95 km.

Dia tranquil i sense complicacions. Em serveix per concloure que als holandesos els encanten també les llambordes. Una altra cosa que els encanta és posar plantes, flors o qualsevol  tipus d’objecte que els agradi mostrar, als ampits de les finestres, per la part interior, per tal que es vegin des de fora, com si fos un aparador.

Uns xurros!!!!, o "churros", com diuen ells...Molt semblants als nostres, però menys oliosos i amb sucre glacé. Com veieu, cuidant l'alimentació.

Aquest és el primer molí que trobo! Estampa típica que al sud-est d'Holanda costa de trobar.

Pel camí em vaig creuant amb una gran quantitat de tractors remolcant la seva respectiva carabana. Famílies senceres es dirigeixen a una mena de fira de tractors d'època.

A partir d'avui les zones humides s'incorporen al paisatge.

Tot el dia transcorre entre granges i poblets. Tots són molt silenciosos i tranquils, sobretot per la poca presència de cotxes. Finalment arribo a Groningen que, a diferència del que pensava, segueix sent una ciutat ordenada, on 8 de cada 10 persones que circula pel carrer ho fa en bicicleta, i la circulació és molt fluida.

17a. ETAPA: 17 de maig, GRONINGEN: Descans: 30 km. per les rodalies.

Aprofito que vaig molt bé de temps, ja que fins el dia 20 no arriba la Sandra a Amsterdam, on ens hem de trobar i fer unes mini-vacances de 5 dies,  per fer el turista a Groningen i els seus voltants.

Groningen és una ciutat de la mida de Sabadell, aproximadament. Està envoltada de canals. I en aquests canals hi ha barcasses on la gent hi viu permanentment, com si fossin cases. La gràcia d’aquesta ciutat és que, a diferència de moltes altres ciutats turístiques, el seu nucli històric (el turístic) no es diferencia gaire dels barris exteriors.  O sigui, que tota la ciutat conserva en el seu conjunt una harmonia arquitectónica.

Groningen. Fantàstica ciutat de mida mitjana, un bon lloc per poder-hi viure.

A Groningen hi ha moltes barcasses on la gent hi viu de forma permanent.

La Universitat de Groningen és important, amb uns 50.000 estudiants. Això fa que aquesta ciutat tingui una mitjana d'edat realment baixa.

18a. ETAPA:  18 de maig, GRONINGEN – EMMELOORD, 125 km.

Aquesta etapa i la següent connecten d’est a oest gran part dels Països Baixos per l’interior. Es podria realitzar en un únic dia, però com que disposo d’un dia de més decideixo prendre-m’ho amb calma, i així anar gaudint del paisatge i de la gent.

La zona que travesso durant la jornada és molt agrícola, i amb molt poca massa forestal,  i on les grans pastures amb vaques i ovelles és el que predomina.

Coincideixo amb una parella de suecs d’uns 60 anys, que van en sentit contrari al meu, i que ja fa mesos que viatgen en bicicleta. Ens desitgem molta sort per als respectius viatges i ens acomiadem.

Aquest poltre semblava ben eixerit i content fent saltirons, i la seva mare tenint-ne cura.

Imatge d'una casa amb la teulada típica d les zones rurals, feta amb tiges de canyís recollides de les zones humides, assecades i apilades, formant una estructura uniforme.

Típic molí dels Països Baixos. Aquest es feia servir per bombejar aigua dels canals.

En aquest país és difícil perdre't amb tantes indicacions, i això que són de poblacions petites.

 19a. ETAPA: 19 de maig, EMMELORD-AMSTERDAM, 110 km.

Finalment darrera etapa per arribar a Amsterdam. Ja de bon matí arribo a la zona de dics i al mar interior anomenat  IJsselmeer. Durant 3 o 4 hores pedalo per la frontera entre la terra ferma i el mar. A una banda l’extensa massa d’aigua i a l’altra zones humides de canyissar i pastures. Tota la línea de costa està cosida de molins de vent. El moviment de les seves pales emeten un xiulet que jutament amb el velar dels ramats d’ovelles i el cant d’alguns ocells de mar  formen la simfonia que m’acompanya durant  el matí. Tot i ser una estampa molt bella, amb les hores perdo la noció de l’espai i el temps; és llavors quan començo a mesurar primer la distància entre molins: uns 200 metres? Després compto molins, i així tinc el cervell entretingut mesurant distàncies i calculant els km. de molins que porto. Una afició com una altra…

Resseguint el dic...amb un munt de molins per a poder comptar.

Finalment arribo a la capital. En contrast amb la soletat amb que he estat durant la meitat del dia, aquí Amsterdam és un no parar de gent. Gent per tot arreu i tots els racons, en bicicleta, a peu, en patinet, en moto… ah! i en cotxe també! Salvant molt les distàncies em recorda una mica el centre de Barcelona, per la gran quantitat de turistes i per ser una ciutat atapeida i un punt caòtica. 
 

Finalment sóc a Amsterdam, ciutat amb infinitat de canals.

 

Lletres que estan de moda a Amsterdam, on un munt de gent fa bloc per mirar d'enfilar-se a alguna d'elles, i per aconseguir una foto fent-se el graciós.

 
Després de buscar, hi trobo un alberg ple a petar però amb una única plaça lliure. Evidentment la meva. Allà hi coneixo el Luís, el recepcionista. El Luís es un noi manxec,  que està estudiant un màster de trompeta a Amsterdam i per pagar-se els estudis fa aquesta feina. Em convida a un entrepà de pernil salat i s’interessa molt pel meu viatge. Segons em comenta, el seu germà també té previst fer un viatge en bicicleta fins a Nova Zelanda, en dos anys. 

Amb el Luís, el millor recepcionista d'Amsterdam...i què bo que era l'entrepà que em va fer...i això que no menjo pernil!!!!