Corredor del Rhin, entre França i Alemanya (Etapes 8, 9, 10 i 11)

8ena. ETAPA: 8 de maig, Besançon – Neuenburg am Rhein, 180km.

Just a l'inici de l'etapa deixem aquest castell enlairat,un dels molts que hi ha

 a Besançon i les seves rodalies.

Aprofitant que el mal temps anunciat no arriba, n’he tret suc al màxim d’aquesta jornada per passar-ho pipa, muntat al meu cavall de ferro. He seguit els consells que em van donar, i he deixat el track que tenia preparat, optant per seguir la via verda (Eurovelo 6), que remunta el riu per dur-te, de forma pausada, fins  a Basilea.

Podríem dir que, a part de ser el millor dia fins ara de tota  la ruta, ja que els kilòmetres cauen sols, ha estat també un bon dia per albirar fauna de tot tipus: anàtids, ardèids, rapinyaires, amfibis, rèptils…fins i tot m´he trobat una cria de guineu al mig del camí! Deuria ser un cadell tafaner, ja que, tot i amagar-se, ha seguit a prop d’on era jo durant una bona estona. De tot això no hi ha fotos, però ho porto amb mi, ben guardat.

Bonica estampa a primera hora del matí. És el riu Doubs, riu que connecta el Roine amb el Rhin.

La via verda del riu Doubs segueix una sinuosa vall que, a poc a poc, es va obrint.

Finalment arribo a la frontera amb Alemanya, creuant per sobre del Rhin.

Sopant, mentre preparo l'etapa de l'endemà.

 

9ena. ETAPA: 9 de maig, Neuenburg amb Rhein  – Strasbourg, 130km.

Aquesta, a priori, és una etapa curta i senzilla. M’aixeco ben d’hora i desmunto el meu campament, seguint la rutina que he establert quan faig acampada lliure.

Ja només començar a pedalar veig que la via verda del Rhin (Eurovelo 15) que he de seguir està farcida d’inconvenients: el ferm de la via és de graveta, fa molta volta i alguns trams estan tallats per obres. Doncs res, és qüestió d’improvisar i adaptar-se al que hi ha. Finalment arribo a Strasbourg cap  a les 15:30h, on aprofito la tarda per fer una mica el turista. Avui tinc allotjament a través de WarmShowers.

 

Parella d'oques de galta blanca, amb la seva descendència.

Com mola trobar camps de plantacions de tulipes...! Hi ha una petita guardiola per a què hi deixis els diners si en vols alguna. Impensable fer-ho a casa...

Vaig demanar a una dona alemanya que em fes una foto...no hi va haver manera: de les 4 fotos que em va fer a totes va posar el dit al mig de l'objectiu...Vaig haver de recòrrer al meu mètode de l'ampolla i les dues gomes de pollastre: simple, lleuger, i efectiu!

Travessant una de les moltes zones humides que es troben al costat del Rhin.

Curiós, no? Pont de fusta amb porta d'entrada i sortida.

Vista d'Strasbourg. Ciutat amb un centre molt bonic, ple de canals. Llàstima de la llum..

Habitació on passaré la nit. Com es pot deduir per les alforges grogues, és d'un altre nòmada com jo.

10ena. ETAPA:  10 de maig, Strasbourg – Mannheim, 191 km.

Deixo el pis on he dormit aquesta nit i m’acomiado de la gent que m’ha acollit. De fet només he conegut una noia que també s’hi allotjava, ja que amb el propietari del pis i un altre noi també de pas, amb horaris estranys que fan, no hi hem coincidit.

Avui finalment ha arribat la pluja. Tot i això,  jo segueixo amb la voluntat i els ànims ben amunt. Per tal de fer tirades llargues, em marco petits reptes, un joc contra mi mateix, si vull parar a menjar de tant en tant; per exemple, si els propers 30 km. els faig seguits sense parar tindré de premi una barreta energètica! I així van passant les hores, la pluja, els kilòmetres…Quan només falten uns 30 km. per arribar a Mannheim, punxo la roda, sota la pluja…És el cop que he canviat una roda més ràpid! Finalment, arribo a Mannheim, on passaré la nit a l’alberg.

Com m'agrada el costum dels alemanys de fer uns horts que semblen jardins....Aquest, encara que petit, n'és un exemple.

Encara que pedalis en total silenci per un bosc frondós, Alemania destaca per la seva indústria, i la zona del Rhin n'és una de molt potent.

Ja a l'alberg. Les meves cames després de tot un dia de pedalar sota la pluja; semblava que hagués fet un bany de fang.

 

11ena. ETAPA: 11 de maig, DIA DE DESCANS I MANTENIMENT BICI, MANNHEIM (ALEMANYA)

Després de l’última etapa de 191 km sota la pluja la bici ha dit prou…i s’ha aixecat en rebeldía.

Li cal una mica de manteniment: canviar frens, canviar cobertes de les rodes, netejar i engreixar la cadena…Avui em dedicaré a tornar a posar a punt la bici i també a descansar.

Content després d'haver comprat la coberta nova. Ara toca anar corrents a l'alberg a canviar-la.

Aprofitant que el dia finalment no ha estat plujós, molta gent aprofita per estirar-se a la gespa dels parcs, a la vora del riu, i fer un pícnic. Molt típic a Europa.: manteta, cistella, i molts són els que porten copes i bon vi. Saben viure bé!