Seguint pel Rhin, etapes 12, 13 i 14. (Alemanya)

12a. ETAPA: 12 de maig, Mannheim – Koblenz, 170 km

Aprofitant l’esmorzar de buffet lliure que hi ha a l’alberg m’he posat les botes; curiosament, hi havia una parella de ciclistes endrapant menjar com si els hi anés la vida. Parlant amb ells m’han dit que feien una ruta semblant a la meva, però sense alforges i amb bici de carretera. Els he seguit durant una estona, però el seu ritme era massa fort per a mi, i he decidit anar fent el meu camí al meu aire. 

 

Amb l'Ad, un paio simpàtic i tranquil. Vam connectar, malgrat la breu trobada.

Mentres estava fent el tercer esmorzar he conegut l’Ad (aquest és el seu nom de pila). Jo li he explicat  la meva aventura, i ell m’ha dit que, amb els 70 anys que té, està fent un viatge en bici que va començar a Amsterdam, i que vol acabar a Roma, on l’espera la seva dona.

Llàstima que anéssim en sentit oposat...

Tot i els 170km. que m’he cascat, el dia ha sortit prou bé, i he acampat en una platgeta de sorra a tocar del Rhin; es pot demanar més?

Acampant al costat del Rhin amb el so fràgil de les onades, talment com si fos un petit mar. Es pot demanar més??

 

13a. ETAPA: 13 de maig, Koblenz – Colònia, 105 km.

Avui ha estat una etapa curta, que he aprofitat per visitar dues ciutats importants d’Alemanya: primer Bonn, només de pas, i  finalment Colònia.

Aquí el riu es troba força encaixonat; cada poble de la riba té un castell just a sobre, que suposo que guardava el poble d'agressions i també controlava  la important via fluvial.

Això sí que és integració a l'entorn! Aquesta casa se la menja la vegetació...

Bonn és més petita del que em pensava; deu tenir una mida com Granollers, és força bonica, i orientada al Rhin, que aquí ja sembla un mar, i té un destacable port fluvial.

Bonn, una ciutat petita però molt acollidora; tota ella mira al riu, i al seu gran passeig, fant`stic per estirar les cames o simplement gaudir de l'entorn.

Colònia, en canvi, és tota nova, reconstruida, sense gaire encant, després dels bombardejos de la 2a. Guerra Mundial, que la van destruir gairebé totalment. La catedral n’és potser l'element més destacable, i un dels pocs edificis que van quedar drets. M´he allotjat a un alberg de juventut, i no hi he pogut aclocar l’ull en tota la nit, ja que justament avui és una mena de festa major a Colònia, i tota la gent jove de l’alberg no parava de beure i fer gresca.

La Catedral de Colònia, darrera meu; Potser l'únic que hi destaca; sap greu no haver-la pogut captar millor...

Aquí les ovelles tenen tota la teca que necessiten; Herba a dojo! fins i tot algunes cases ha substituït el tallagespa per unes quantes ovelles. That's Germany!

 

14a. ETAPA: 14 de maig, Colònia -  Rees, 150 km.

 

Una mica de solet ajuda a pedalar amb més ganes, l'estampa és espectacular.

El dia s’ha aixecat fred i lleganyós; suposo que avui és festiu aquí, perquè la ciutat sembla deserta. 

Algunes ullades de sol m’animen a apretar les dents i pedalar més fort, però al cap de poc, una brisa que ve del nord em desaconsella que ho faci. Aquest tram, tot i que té estampes boniques,  és força industrial, i és que per alguna cosa és el motor d’Europa. Passo per un parell de ciutats grans: Dusseldorf i Drisburg.

Quina mandra pedalar amb el vent de cara...ja només em faltava trobar un jaç..

 

 

 Entre pedalada I pedalada, hi ha una cosa que em barrina pel cap, i és que no entenc perquè els alemanys tenen la mania de posar llambordes a tot arreu; llambordes de totes formes, mides i colors…Durant kilòmetres sencers he de pedalar per carrils de llambordes; no les podrien pintar damunt d’asfalt???

Com m'agrada veure que en aquests pobles la gent es mou en bici, fins i tot per anar al bar!

Finalment, i després de moltes hores de pedalar i aguantar-me la gana, abandono la ruta del Rhin i trobo un prat amb un llac al costat, ideal per plantar-hi  el meu petit refugi, i puc sopar escoltant i veient com unes fotges es barallen.