Corredor del Roine: aprofitant el temps estable per fer tirades llargues.

4a. Etapa:  4 de maig, Nimes – Montelaimar, 108 km

Avui sembla que el vent segueix bufant de nord, però almenys ha afluixat i ja no ratxeja. Tot i això, durant tot el dia m’ha semblat que el feia de pujada. Sortint de Nimes força tard, he fet molt carretera i amb trànsit. Sort que en Clement, un paio molt simpàtic també de la web de Warm Showers, m’ha rebut a casa seva, a Montelaimar.Mentre sopàvem m’ha explicat que ell l’any passat també va fer un viatge en bici des de Basilea fins a Istambul, de 3.000km!

Amb en Clement, a qui li ha fet molta gràcia el tema de la samarreta i el mapa,  ja hem tocat el tema de la independència.

5a. Etapa: 5 de maig, Montelaimar - Viena del Delfinat, 162km

Sembla que no vaig fer bé els càlculs de distàncies, però el cas és que aquesta jornada, que havia de ser aproximadament de 125km., n’he acabat fent 162...! Malgrat aquest detall sense importància, ha estat la més bonica (i plana!) de totes les que he fet fins ara, gairebé en la seva totalitat, i resseguint la via verda del Roine.

Inici de la via verda del Roine, en sortir de Montelaimar.

Durant el trajecte, remontant el Roine, trobes molts pescadors; què bo seria poder menjar peix!

Menjant fruits secs, de 5Gr.o més. Ara que s'acaben, trobaré a faltar els dàtils i les garrapinyades !

Moment de relax...Ja només queden 40 km!!!

Finalment, al vespre, he anat a sopar i dormir a casa la Isabelle i en Patrick, que viuen en una casa de pagès que van restaurar, situada dalt d’un turó, amb els seus filla i fill petits, el seu gos i el seu gat. Tots encantadors! Fins i tot amb carta de benviguda que m’ha escrit i donat la nena en arribar...Touché!

Amb la Isabelle, en Patrick, la seva filla i el seu gos (encara que costa veure'l, està camuflat!). 

Durant el sopar, ja que hi tenien interès i curiositat, hem parlat llargament sobre el tema de la independència de Catalunya, amb la dificultat afegida de les limitacions idiomàtiques (com si no n’hi hagués prou amb les del tema !). Sembla que sigui un tema que la majoria de francesos no entén gaire, però ha sigut una conversa interessant. 

Només puc dir que m'hi hauria quedat uns dies més...gent culte i senzilla alhora, amb les seves gallines, i amb voluntat de viure lliures. Tot i les dificultats per entendre'ns, m'han explicat moltes coses de la seva vida, realment interessant. Tant de bo, Patrick, aconsegueixis el teu somni de tenir la teva petitat granja per a ser una mica més autosuficient!

6a. Etapa: 6 de maig, Viena del Delfinat – Lons-le-Saunier, 167km.

Tan bé que he començat el dia, fent un bon esmorzar per agafar forces a casa aquesta fantàstica família que m’ha acollit, i al cap de 20 minuts de pedalar me n’adono que m’he deixat el casc...! A la casa...! sí, la casa que és dalt d’un turó...Bufff... Tot plegat, he pedalat una  hora més del previst, i si afegim això al fet que l’etapa ja era força llarga de per sí, això ha fet  d’aquesta l’etapa més llarga de les que he fet fins avui...

Però també és veritat que la major part del dia he pedalat per petites carreteres rurals amb molt poc trànsit, i gaudint al màxim amb l’entorn. Avui toca acampada furtiva en un prat sense segar.

No hi ha millor matalàs que un bon tou d'herba...entre això i la pedalada dormiré pla!

7a. Etapa: 7 de maig, Lons-le-Saunier – Besançon, 100km.

Tot i ser una etapa de només 100km., avui he patit més del que em pensava...El paisatge seguia sent preciós, molt rural; però he entrat en una zona amb molts de turons, i la carretera en cap moment esdevenia plana. Plena de rampes, m´he passat el matí pujant i baixant a cada kilòmetre. I “el caloret” ha apretat de valent.

El fet que molts pobles de França busquin el seu reconeixement com a vila florida fa que molts pobles tinguin
 zones verdes que semblen ben bé prats naturals, com el de la foto.

Granja propera a Lons-le-Saunier. L'arquitectura de les zones rurals d'aquest país és fantàstica. 

Sort n’he tingut de la Sandra que, fent assistència a distància via telèfon, m’ha trobat un alberg de joventut on passar la nit. Com que avui he acabat de pedalar abans que els altres dies, pels volts de les 3 de la tarda, he pogut aprofitar per rentar roba, descansar una mica, i usar ordinadors per escriure i enviar aquestes quatre ratlles i alguna foto per anar actualitzant el bloc.